português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
MEMORIES DE LA SECCIO HISTORICO-ARQUEOLOGICA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 3
ir a la página          


1 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Llibre de Valldossera / Eufemià Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1968
136 p.; 25 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XXVI) 
Premi Josep Massot i Palmés, 1966. Bibliografia.



Matèries: Santuaris ; Fonts documentals ; Arxius nacionals ; Clergues ; Història general
Matèries: Salvador, Joan
Matèries:Santuari de la Mare de Déu de Valldossera ; Archivo Histórico Nacional
Àmbit:Valldossera - Querol
Cronologia:[1600 - 1968]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Dietaris de joventut i de vellesa (1922-1966) / Ferran Soldevila ; edició a cura d'Enric Pujol i Casademont
Soldevila i Zubiburu, Ferran


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2020
108 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 113) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788499655758

L'historiador i escriptor Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1894-1971) va redactar nombrosos dietaris al llarg de la vida, que s'han hagut de publicar d'una manera accidentada i atzarosa, la majoria després de la seva mort. Aquí en presentem uns d'inèdits fins ara. Recollits de manera manuscrita en petits fulls i en quaderns de butxaca, s'agrupen bàsicament en dos grans blocs: el primer centrat en els anys 1922-1925, i el segon, en el període 1964-1966. Tenen una gran importància documental. Ara podem conèixer l'estat d'ànim del seu autor en moments com els que precediren el casament amb Yvonne Lepage o en fets determinats dels anys de maduresa i vellesa, molt fructífers pel que fa a la seva producció historiogràfica. Respecte a la valoració estrictament literària, són textos amb diferents graus d'elaboració. Els dels anys joves ja eren força treballats. Hi trobem un escriptor madur, que domina el gènere dels dietaris i una llengua que feia poc que havia estat normativitzada, i que enllaça perfectament amb el d'obres posteriors com Hores angleses o el "Dietari de la República i de la Guerra Civil". Els corresponents a la vellesa tenen un caràcter més factual, en ocasions telegràfic, per bé que, tant en el quadern de 1964 (el més extens) com en el de 1965, hi trobem encara l'expressió de sentiments i allò que en podríem dir "la captura de l'instant". El de 1966 només registra una o poques paraules per dia, però pren un relleu especial per la colpidora frase final, que, de fet, clou tot el cicle dietarístic soldevilià. (IEC).



Matèries: Dietari ; Historiadors ; Escriptors
Matèries: Soldevila i Zubiburu, Ferran (1894-1971)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1922 - 1925; 1964 - 1966
Autors add.:Pujol i Casademont, Enric (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Comtats d'Urgell, Cerdanya i Berga / Ramon Ordeig i Mata (Ed.)



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2020
2 vols. ; 28 cm (Catalunya carolíngia, 8)  /  (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 111) 
Bibliografia. Índex. Conté: Primera part. Pròleg. Introducció. Diplomatari (doc. 1-544) -- Segona part. Diplomatari (doc. 545-908). Mapes.
ISBN 9788499654027

L'Institut d'Estudis Catalans acaba de publicar el vuitè tom de la col·lecció "Catalunya Carolíngia" (Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1926-2020). Es tracta de dos nous volums que recullen la documentació catalana del món carolingi fins a l'any 1000, corresponent als comtats d'Urgell, Cerdanya i Berga. Amb aquesta nova publicació l'IEC tanca el projecte Catalunya Carolíngia, tal com el va concebre Ramon d'Abadal fa cent anys. (Editorial).



Matèries: Epoca carolíngia ; Fonts documentals ; Diplomataris ; Comtats
Àmbit:Urgell, comtat ; Cerdanya, comtat ; Berga, comtat
Cronologia:[785 - 1000]
Autors add.:Ordeig i Mata, Ramon (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Cartoral de Santa Maria de Roses : segles X-XIII / [a cura de] Josep M. Marquès i Planagumà



Barcelona : [Institut d'Estudis Catalans], 1986
156 p. : map. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 37) 
Referències bibliogràfiques. Textos en català i llatí.



Matèries: Monestirs ; Fonts documentals ; Cartularis ; Documentació eclesiàstica
Matèries:Monestir de Santa Maria de Roses
Àmbit:Roses
Cronologia:[900 - 1300]
Autors add.:Marquès i Planagumà, Josep Maria (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Monestir de Santa Maria de Gerri : segles XI-XV / Ignasi M. Puig i Ferreté
Puig i Ferreté, Ignasi M.


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1991
2 vol. : il., map. ; 25 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 42, 1-2) 
Bibliografia. Índex. Conté: 1. Estudi històric - 2. Col·lecció diplomàtica. Textos en català, llatí i castellà.
ISBN 8472831868 (o. c.)



Matèries: Monestirs ; Edat mitjana ; Fonts documentals ; Manuscrits ; Diplomàtica ; Arxius monacals
Matèries:Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal
Àmbit:Gerri de la Sal - Baix Pallars
Cronologia:[1000 - 1500]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Comtat de Barcelona / a cura de Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell



Ed. facsím.
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2019
3 vols. ; 28 cm (Catalunya carolíngia, 7)  /  (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 107) 
Facsím., Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1986. Bibliografia. Índex. Conté: Primera part. Prefaci. Introducció. Diplomatari (doc. 1-572) -- Segona part. Diplomatari (doc. 573-1223) -- Tercera part. Diplomatari (doc. 1224-1545). Mapes. Índex.
ISBN 9788499654027

El llibre forma part del projecte de recerca Catalunya Carolíngia, que té com a objectiu publicar tot el corpus documental referent a Catalunya fins a l'any 1000. El volum VII recull els documents del comtat de Barcelona, a més d'un estudi introductori i un índex toponímic i onomàstic. Els textos, que mai s'havien publicat junts, procedeixen principalment dels fons de la catedral de Barcelona, del monestir de Sant Cugat i de l'antic arxiu comtal. El llibre posa a disposició dels historiadors documents sobretot de l'àmbit del dret privat (com testaments, vendes, donacions o permutes), que permeten estudiar l'evolució de la societat i l'economia de l'època. L'obra completa comprendrà l'edició de més de sis mil documents que tenen un interès excepcional per a la història dels segles IX i X no tan sols de Catalunya, sinó també de l'Europa occidental dels temps carolingis.



Matèries: Epoca carolíngia ; Comtats ; Fonts documentals ; Diplomataris
Àmbit:Barcelona, comtat
Cronologia:[711 - 1162]
Autors add.:Baiges i Jardí, Ignasi J. (Ed.) ; Puig i Ustrell, Pere (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Domini carolingi a Catalunya / per Ramon d'Adabal i de Vinyals ; edició a cura de Jaume Sobrequés i Callicó
Abadal i de Vinyals, Ramon d'


Ed. facsím.
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2009
XII, 309 p. ; 28 cm (Catalunya carolíngia, 1)  /  (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 35) 
Facsím., Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1986. Bibliografia.
ISBN 9788472830837
ISBN 9788472839373 (col·lecció)



Matèries: Epoca carolíngia ; Comtats ; Fonts documentals ; Diplomataris
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[711 - 878]
Autors add.:Sobrequés i Callicó, Jaume (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Banys "Àrabs" de Girona : estudi sobre els banys públics i privats a les ciutats medievals / Xavier Barral i Altet
Barral i Altet, Xavier


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2018
378 p. : il. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 105) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788499654041



Matèries: Edat mitjana ; Banys públics ; Epoca musulmana ; Salut pública
Àmbit:Girona
Cronologia:[700 - 1500]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Universitat de Barcelona i el Parlament de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936 / Albert Balcells
Balcells i Gonzàlez, Albert


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2013
117 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 93) 
Referències bibliografique.
ISBN 9788499651668



Matèries: Parlament de Catalunya ; Universitats ; Guerra civil espanyola
Matèries:Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Llibre de comptes de Nicolau de Mediona / Maria Teresa Ferrer i Mallol ; amb la col·laboració i la revisió de Carles Vela Aulesa



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2018
478 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 107) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788499654379

Nicolau de Mediona va exercir de notari a Barcelona entre el 1432 i el 1461. De la seva activitat professional, en resten actualment vint-i-quatre manuals i llibres a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, a més d'un fragment de llibre de procures conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Entre aquests protocols s'ha conservat un llibre de comptes particular d'aquest notari: és aquest llibre que ara es publica. S'ha conservat per una rara casualitat, segurament perquè el notari aprofità per escriure'l pel gran nombre de pàgines en blanc que havien quedat sense utilitzar en el llibre d'una marmessoria, la de Bernat Joan de Montpalau, donzell. Els comptes de Nicolau de Mediona, i especialment les notícies complementàries que els acompanyen, ens proporcionen un punt de vista divers del qual ens forneixen els contractes notarials. Les notícies complementàries il·luminen molts aspectes que ens passarien desapercebuts en el protocol. Per exemple, en la venda de censals i violaris entre particulars s'adverteix millor l'obligatorietat del lliurament de penyores o d'escriptures d'algun bé immoble que garantís el pagament de la pensió. Hi veiem com les penyores són venudes si el pagament de pensions s'endarrereix o com es tornen quan el censal es redimeix, de manera que el seu caràcter de préstec queda més patent. Com a llibre de comptes particular, que no fou escrit per a ésser conservat, el volum de Nicolau de Mediona és absolutament sincer, i aquí resideix el seu interès. (IEC).



Matèries: Notaris ; Manuscrits ; Arxius notarials ; Protocols notarials ; Llibres de comptes ; Finances ; Comptabilitat
Matèries: Mediona, Nicolau de
Matèries:Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1432 - 1461]
Autors add.:Ferrer i Mallol, Maria Teresa (Ed.) ; Vela i Aulesa, Carles (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ferran II i la Corona d'Aragó / edició a cura d'Ernest Belenguer i Cebrià

Ferran II i la Corona d'Aragó (2016 : Barcelona )


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2018
478 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 108) 
Referències bibliogràfiques. Notes. Recull de les ponències presentades al congrés, celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans el 2016. Textos en català i castellà.
ISBN 9788499654324

Aquesta publicació, a cura d'Ernest Berenguer i Cebrià, correspon al número CVIII de la col·lecció "Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica" i recull les ponències presentades al congrés celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans el 2016, coincidint amb el cinquè centenari de la mort de Ferran II. Entre molts d'altres, hi trobem les ponències d'Antoni Furió, Gabriel Jover-Avellà, Miquel J. Deyà Bauzà, Jaume Dantí i Riu o David Igual Luis, que presenten estudis i investigacions sobre el rei i la Corona d'Aragó, a partir de sis àrees de treball: l'economia, la composició de la societat, la religió, les institucions polítiques, la cultura i la política exterior. També s'analitza la figura de Ferran II aportant diverses visions historiogràfiques. (IEC).



Matèries: Actes de congressos ; Ferran II el Catòlic ; Corona d'Aragó ; Economia ; Societat ; Pràctica religiosa ; Institucions polítiques ; Cultura ; Política exterior ; Biografia ; Monarques ; Edat moderna ; Historiografia
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1452 - 1516]
Autors add.:Belenguer i Cebrià, Ernest (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Indumentària civil catalana : segles XIII-XV / Isidra Maranges i Prat
Maranges i Prat, Isidra


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, DL 1992
144 p., 10 làm. : il. ; 25 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 41) 
Premi Antoni Rubió i Lluch, 1981. Reimpressions: 2016. Bibliografia. Índex.
ISBN 8472831892



Matèries: Indumentària ; Edat mitjana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1200 - 1500
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Museu d'Història de Barcelona; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona Catalanoaragonesa a l'edat mitjana / direcció: M. Teresa Ferrer i Mallol, Manuel Riu i Riu



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2009-
Volums (503 pàgines) : map. ; 27 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 83, 106) 
Bibliografia. Índex. Conté: Volum 1.1. Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània, França i els estats italians, 1067-1213 / estudis de Pere Benito i Monclús i M. Teresa Ferrer i Mallol ; corpus documental a cura de Pere Benito i Monclús, Pilar Sendra i Beltran i Carles Vela i Aulesa ; amb la col·laboració de Rafael Ginebra i Molins, Roberto Pili i Esther Redondo García -- Volum 1.2. Tractats i negociacions diplomàtiques amb els regnes peninsulars i l'Àndalus (segle XI-1213) / estudis de M. Teresa Ferrer i Mallol, Nikolas Jaspert, Manuel Riu i Riu i Carles Vela Aulesa ; corpus documental a cura de Carles Vela Aulesa ; amb la col·laboració de Pere Benito i Monclús, Rafael Ginebra i Molins, Teresa Huguet-Termes, Roberto Pili i Pilar Sendra i Beltran. Textos en català i llatí.
ISBN 9788492583775 (conjunt)
ISBN 9788492583782 (volum 1)
ISBN 9788499654188 (volum 2)

L'any 2009 es va publicar el volum I.1 de Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana, dins del projecte de recerca de llarga durada de l'Institut d'Estudis Catalans, dirigit per M. Teresa Ferrer i Mallol, titulat Corpus documental de les relacions internacionals de Catalunya i de la Corona d'Aragó. Aquell primer volum estava dedicat als tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània, França i els estats italians des de 1067 fins a la mort del rei Pere el Catòlic en 1213. Ara aquest volum I.2 estudia la unió dinàstica del Principat de Catalunya amb el regne d'Aragó i analitza tant la política ibèrica del comtat de Barcelona i després de la Corona d'Aragó com les relacions amb l'Àndalus des del segle XI fins a 1213.



Matèries: Corona d'Aragó ; Política exterior ; Diplomàcia ; Fonts documentals ; Comtes ; Monarques
Àmbit:Aragó, corona d' ; Catalunya ; Occitània ; França ; Itàlia ; Al-Andalus
Cronologia:1067 - 1213
Autors add.:Ferrer i Mallol, Maria Teresa (Ed.) ; Riu i Riu, Manuel (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Banys "Àrabs" de Girona : un estudi sobre els banys públics i privats a les ciutats medievals / Xavier Barral i Altet
Barral i Altet, Xavier


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2018
378 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 105) 
ISBN 9788499654041

Abans del segle XIX, els Banys públics de la Girona medieval eren desconeguts, potser perquè l'edifici formava part d'un convent de monges caputxines i no era distingible des del carrer. Els viatgers romàntics els van descobrir i en van atribuir erròniament l'origen a la cultura musulmana. En el context europeu medieval i modern, l'edifici dels Banys dits "Àrabs" de Girona és un monument únic. Cap altra ciutat europea no conserva un edifici de bany de l'edat mitjana en l'estat d'autenticitat del de Girona, malgrat la restauració que ha patit. A l'època medieval, aquests edificis públics, utilitaris, higiènics, medicinals, d'esplai i també de llibertinatge eren freqüents a totes les ciutats. Només s'ha conservat el de Girona i s'ha convertit en un testimoni excepcional del passat quotidià de la ciutat medieval. La construcció actual és fruit de la reconstrucció d'un edifici que ja existia a la darreria del segle XII i que es va refer enriquint-lo d'escultura al final del segle XIII. Aquest edifici singular no era excepcional a l'època, ja que el bany era un hàbit corrent al món romànic, tant per a les persones de religió musulmana com per als cristians i els jueus. Es banyaven els reis, els senyors, els frares, les monges i també el poble, de manera que hom podia trobar banys a les ciutats, als palaus, als monestirs i, fins i tot, en algunes cases particulars. Aquest llibre és la primera monografia raonada que es dedica als Banys dits "Àrabs" de Girona -la història medieval, la restauració moderna, l'arquitectura i l'escultura d'aquest edifici- i els situa en el marc general dels banys públics i privats de les ciutats medievals. (IEC).



Matèries: Banys públics ; Edat mitjana ; Restauració i conservació ; Arquitectura ; Escultura
Àmbit:Girona
Cronologia:[1100 - 2018]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Història moral de Cathalunya : llibre segon de la Història cathalana / Pere Gil i Estalella ; a cura de Rodolfo Galdeano Carretero
Gil i Estalella, Pere


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017
560 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 102) 
Bibliografia, Índex.
ISBN 9788499651743

El jesuïta reusenc Pere Gil i Estalella (1550-1622) fou una personalitat rellevant del seu temps: lul·lista, assessor de bisbes i institucions, confessor de virreis, defensor de les bruixes, qualificador del Sant Ofici, procurador dels processos de canonització de sant Ignasi a Barcelona, Manresa i Montserrat, tres vegades rector del col·legi de Betlem de Barcelona, rector del col·legi de Monti-sion a Palma i provincial d'Aragó de la Companyia de Jesús. Entre les seves obres destaquen la publicació d'un art de ben morir i la traducció al català del Contem[p]tus mundi. Aquest llibre ofereix l'edició del manuscrit 112 de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB), que conté la Història moral de Cathalunya de Pere Gil, el primer projecte reeixit d'història de Catalunya a l'època moderna, llibre segon d'un projecte més ampli, la Història cathalana, que inclou també una geografia del Principat, llibre primer, inèdit fins al 1949, quan Josep Iglésies l'edità; una Història ecclesiàstica de Cathalunya, llibre tercer, avui perdut, i unes Vidas dels sants de Cathalunya, llibre quart. L'edició va acompanyada d'un estudi introductori que inclou la biografia de l'autor i d'una segona part que s'ocupa de la contextualització de l'obra dins la historiografia catalana de l'època moderna en què es palesa l'ambició i l'originalitat de la Història moral de Cathalunya.



Matèries: Clergues ; Biografia ; Historiadors ; Historiografia ; Manuscrits ; Edat moderna ; Societat
Matèries: Gil i Estalella, Pere (1551-1622)
Matèries:Jesuïtes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1550 - 1622
Autors add.:Galdeano Carretero, Rodolfo (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana / Antoni Riera i Melis
Riera i Melis, Antoni


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017
464 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 103) 
Bibliografia.
ISBN 9788499653891

Els cereals i el pa, des de la darreria del segle XI, van assumir un important paper econòmic i simbòlic a escala occidental, a conseqüència del triomf de les estructures feudals. El gra, especialment el blat, va esdevenir la clau de volta de l'economia rural i el pa es va convertir en el centre de la dieta dels estaments populars i símbol de la civilització cristiana, en l'antítesi de la Barbaria. Els cereals, que inicialment s'havien consumit bullits, en forma de farinetes, es destinaren aleshores gairebé exclusivament a la panificació. El pa, lloat pels metges i santificat pels eclesiàstics, no era, tanmateix, un aliment natural, sinó un producte cultural complex, el resultat d'un procés tecnològic estructurat en una sèrie de fases, cada una de les quals exigia un saber, uns espais i uns estris específics. La farina, obtinguda de l'esmicolament del gra pel molí, havia de ser pastada en un gibrell o un fenyedor; les peces resultants, un cop toves, havien de ser cuites en un forn. El molí i el forn no van estar mai a l'abast de les famílies pageses. Van ser construïts, inicialment, per comunitats de camperols i, des de mitjan segle XII, pels senyors i pel sobirà, que se'n reservaren el monopoli i obligaren les famílies de la contrada a utilitzar-los, i els exigiren, a canvi, un dret de molta i de cocció. El pa va incrementar, doncs, els ingressos dels poderosos i en va refermar el control sobre la resta de la societat; va ser, al camp, un factor de "feudalització". Des de la darreria del segle XIII, l'elaboració del pa es va professionalitzar a les ciutats, on un nombre creixent de famílies adquiriria diàriament pans elaborats per flequeres i forners. Els consistoris, conscients del paper econòmic, social i simbòlic que desenvolupava el pa en una població urbana en què preponderaven els assalariats, van contribuir a estabilitzar-ne el preu, amb la incentivació de l'afluència de gra cap al mercat local, l'increment sistemàtic de l'oferta i la creació d'estocs reguladors; els edils exerciren també un control molt eficient sobre el pes i la qualitat dels pans urbans.Durant les reiterades crisis frumentàries, els consells municipals maldaren per conjurar les revoltes d'afamegats, amb la imposició d'una distribució mínimament equilibrada de les reserves de gra entre els diversos estaments socials, la injecció de contingents de cereals adquirits en emporis llunyans i l'obertura de les portes de les ciutats als pans rurals. Aquesta política de proveïment de cereals i de control de la qualitat del pa va consolidar el prestigi dels consistoris, va reduir la contestació social i va contribuir a justificar "amb fets constatables" la desequilibrada distribució del poder polític i de la càrrega fiscal vigent, durant la baixa edat mitjana, a les ciutats .



Matèries: Baixa edat mitjana ; Feudalisme ; Revoltes populars ; Crisi de subsistència ; Cereals ; Pagesia ; Alimentació humana ; Abastament d'aliments
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1200 - 1300]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970) / edició a cura d'Enric Pujol i Josep Clarà
Soldevila i Zubiburu, Ferran


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017
688 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 104) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788499653952

Aquesta obra, a cura d'Enric Pujol i Josep Clara i editada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, recull les cartes que l'historiador i escriptor Ferran Soldevila (1894-1971) va enviar a diferents corresponsals. El període que abasten és molt llarg i n'hi ha de totes les etapes de la seva vida: des de les escrites ja en la seva primera joventut fins a les redactades en els darrers anys d'existència. Estan publicades en ordre cronològic, fet que permet al lector seguir el fil vital de Soldevila com si llegís una mena de biografia, amb l'avantatge que s'hi recullen els moments més importants de la seva trajectòria personal i professional, juntament amb detalls i aspectes molt difícils de veure en les reconstruccions biogràfiques corrents. Les notes a peu de pàgina serveixen per a aclarir algun aspecte del contingut de les cartes, per a situar el lector en el context en què foren redactades i per a fer saber el vincle existent amb el seu corresponsal. Aquest recull epistolar permet seguir de manera detallada l'evolució de l'escriptura de Ferran Soldevila i veure com progressivament defineix un model de llengua propi i un estil literari personal. Tal com destaquen els curadors de l'obra en el pròleg, "Ferran Soldevila fou un dels escriptors més rellevants del seu temps. Aquí hem considerat la correspondència com una part no pas menor del conjunt de la seva producció escrita. Cal recordar que, a part de l'obra historiogràfica, conreà també la poesia, el teatre, el periodisme i la narrativa de ficció". Soldevila va conservar poques còpies de les cartes que havia tramès i per això "va ser necessari fer una recerca d'anys per obtenir les que aquí reproduïm. Va caldre anar a mirar, un per un, els arxius de familiars, amics i col·legues per si hi trobàvem cartes seves".



Matèries: Escriptors ; Historiadors ; Periodistes ; Epistolari ; Biografia
Matèries: Soldevila i Zubiburu, Ferran (1894-1971)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1912 - 1970
Autors add.:Pujol i Casademont, Enric (Ed.) ; Clara i Resplandis, Josep (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Descripció dels arxius municipals catalans fins a la fi del segle XIX : l'arxiu de la ciutat de Solsona / Ramon Planes i Albets



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1993
438 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 44) 
Bibliografia.
ISBN 8472832406



Matèries: Arxius municipals ; Arxius històrics ; Catàlegs ; Inventaris ; Fonts documentals
Matèries:Arxiu de la Ciutat de Solsona
Àmbit:Solsona
Cronologia:[1850 - 1900]
Autors add.:Planes i Albets, Ramon
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Representació del Sant Crist al taller d'Erill / Rafael Bastardes i Parera
Bastardes i Parera, Rafael


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1977
52 p. : il. ; 26 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 30) 
Premi Josep Puig i Cadafalch 1976. Bibliografia.
ISBN 8472830144



Matèries: Romànic ; Escultura ; Iconografia ; Art religiós
Àmbit:Erill la Vall - Vall de Boí, la
Cronologia:[0000 - 1976]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Joaquim Montoy (Alcarràs); B. Carles Rahola (Girona); Biblioteca Municipal (El Pont de Suert); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 46
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2015
1 vol (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 100) 
Recull de les intervencions de la jornada commemorativa organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans el dia 4 de juny de 2013. Bibliografia.
ISBN 9788499652603



Matèries: Actes de congressos ; Edat mitjana ; Aranès ; Dret
Àmbit:Val d'Aran ; Catalunya ; França
Cronologia:1283 - 1313
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 3
ir a la página          

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3